Benno Herzog
Universidad de Valencia
Contra Sloterdijk
Introducció
El que havia anat escrivint Peter Sloterdijk al llarg de les dues darreres dècades semblava tan difícil de conciliar amb el Zeitgeist (o esperit dominant de l’època) com amb els seus adversaris. Dels enèrgics partidaris d’una primacia encara més forta de l’economia en la societat el separava el posat de qüestionador fonamental de tots els assoliments de la societat moderna; de la tímida impugnació dels crítics del capitalisme el distingia el refús altiu de qualsevol defensa dels febles i dels desafavorits. Ara bé, el to combatiu d’inadaptat, de rebel, li proporcionava una admiració reverent àm- plia ment difosa: per fi tornava a haver-hi a l’escena intel·lectual −així ho donava a entendre la Kritik der zynischen Vernunft [Crítica de la raó cínica] (1983)− un esperit lliure que arremetia, amb la determinació i la independència radicals d’un Nietzsche, contra totes les rutines intel·lectuals que feia ja temps que havien donat a la nostra època un aire d’estovament vertaderament inaguantable.